dissabte, 3 d’octubre de 2009

S’INAUGURA EL TEMPORADA ALTA 2009.

No vull desaprofitar la ocasió d’inaugurar aquest blog, dedicat a les arts escèniques, fent-lo coincidir amb l’estrena de la 18ª edició del Festival Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, que com cada any se celebra a escenaris de Girona i Salt entre l’1 d’octubre i l’11 de desembre.

Considerat des d’aquest blog com el millor festival dedicat a les arts escèniques del nostre país, el Temporada Alta busca competir a nivell europeu amb d’altres festivals d’aquestes característiques, prenent com a model el gran Festival d’Avignon. Veient la programació d’aquest any, val a dir que cada vegada s’acosta més a ser un referent important dins d’Europa. Malgrat que encara rep només públic majoritàriament de Catalunya, és ja una referència pels creadors escènics més internacionals, com el polonès Krystian Lupa i l’anglès Peter Brook, uns habituals de l’escena gironina.

Cal destacar, a més, el caràcter pluridisciplinar del festival, en què trobem espectacles de dansa, teatre i circ. La voluntat del seu director artístic, Salvador Sunyer, és, d’una banda, fer arribar l’actualitat escènica internacional al nostre país i, d’altra banda, ajudar a difondre els autors i els artistes d’aquí, tant els ja consolidats com els joves, que en són el futur. Creadors i espectadors hem d’agrair-li enormement la seva tasca que, any rere any, fa créixer la competència artística del nostre país. Com que sense gestió i producció no hi haurien ni artistes, ni autors, ni espectacles, Sunyer aposta per coproduccions amb teatres, companyies i festivals d’aquí i de fora, que donen una dimensió transfronterera a la indústria de les arts escèniques de Catalunya.
Estic d’acord amb el seu director artístic, Salvador Sunyer, quan afirma que el festival d’enguany presenta la programació internacional més potent de la seva història. Una aposta lloable, que contrasta amb la dels principals teatres públics i privats catalans, que aquesta temporada recorren als noms de sempre i omplen els buits reposant obres estrenades en temporades passades. Podeu repassar la programació i els horaris a la web del festival:www.temporada-alta.net.Com veureu, interessantíssimes totes les propostes internacionals, entre les que destaco la que ahir va estrenar el festival, un Macbeth a càrrec de la companyia Cheek by Jowl, dirigida pel gran Declan Donnellan, a la que hi dedicarem una entrada a part. No us perdeu els altres tres Shakespeares que el festival presenta: Tito Andrónico, Cia. Animalario, Hamlet, d’Oriol Broggi, amb uns magnífics Julio Manrique i Aida de la Cruz, Hamlet i Ofèlia, i l’última aposta del director Peter Brook, Love is my sin, al voltant dels sonets del dramaturg anglès. Daniel Veronese torna a visitar el festival amb dos espectacles d’Ibsen: El desarrollo de la civilización venidera (Casa de nines), que al febrer podrem veure al Teatre Lliure, i Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo (Hedda Gabler). Resistirà Ibsen l’hiperrealisme veronesià com ho feia Txéjov? És una bona ocasió per comprovar-ho.

D’Argentina ens arriba l’obra de Claudio Tolcachir (Cia. Timbre 4), Tercer cuerpo, dos anys desprès de que presentés al Temporada Alta l’obra La omisión de la familia Coleman, que podrem recordar al Teatre Lliure aquest mes de desembre. No deixem passar la nostra cita anual amb Krystian Lupa, que ens sorprèn amb una dels seus muntatges “curts”, Les presidentes, de Werner Schwab, de només dues hores de durada!! No vull acabar el meu repàs sense remarcar la presència de Christoph Marthaler, autor absolut de Platz mangel (Manca d’espai), que repeteix desprès de l’èxit de Maeterlinck, fa dos anys; del Piccolo Teatro di Milano, amb un altre Goldoni, del que en són especialistes, la triple comèdia Triologia della villeggiatura (L’estiueig), dirigida per Toni Servillo; i de Samuel Beckett, amb el muntatge que dirigí el 1977 d’una de les seves clau, Krapp’s last tape.

De l’escena catalana no us perdeu el que han estat o seran èxits assegurats: Product, de Mark Ravenhill, dirigida per Julio Manrique, d’un gran talent interpretatiu i escènic, Non Solum, de Jorge Picó i Sergi López, El ball, d’Irène Némirovsky, dirigida per Sergi Belbel, que el TNC acull al novembre, i Dies Irae; en el réquiem de Mozart, Cia. Marta Carrasco, que el Teatro de la Abadía de Madrid programa pel Festival de Otoño.

Com a propostes sorprenents destaco Ratera, de Roger Bernat, La festa, de Jordi Prat i Coll, Contra.Natura, de l’Agrupación Señor Serrano, The Bukowski Project, de Ute Lemper i Mario Gas i Prometeu no res, de la Cia. Indi Gest, als que convé seguir de ben a prop per ser una de les màximes representacions del teatre que ve.
Bona Temporada Alta 2009!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada